|
Consisteix a fer passar l’aigua a través d’una massa filtrant i, en funció de les característiques d’aquesta massa, obtindrem diferent qualitat de filtració.
La filtració reté les matèries en suspensió i és la base del tractament de l’aigua de la piscina. Es realitza abans de la desinfecció i els seus objectius són:
a. Clarificar l’aigua.
b. Eliminar matèria orgànica.
c. Retenir les matèries col∙loïdals, prèvia addició de floculants.
Una filtració correcta disminueix el consum de desinfectant i augmenta la seguretat i el confort dels banyistes pel fet de retenir part de la matèria orgànica que és l’aliment dels microorganismes. A la vegada, facilita l’acció dels desinfectants.
El seu complement és la desinfecció, que oxida els elements no retinguts. Una filtració deficient incrementa el consum de desinfectant, la qual cosa crea subproductes desagradables per als usuaris de la piscina.
A continuació farem una classificació del tipus de filtració que podeu trobar.
Els més moderns estan formats per cilindres tancats d’acer o de polièster; aquests darrers són els més utilitzats per la seva total resistència a la corrosió. La carga filtrant més utilitzada és la sorra de sílex.
Aquests filtres treballen a pressió. L’aigua entra per la part superior, passa a través del llit filtrant i és evacuada pel col∙lector microranurat per la part de sota.
El difusor d’entrada de l’aigua ha de garantir-ne el repartiment homogeni damunt de tota la capa de sorra. Es millora la filtració afegint-hi un floculant.
Treballen a pressió. Segons la seva superfície de filtració, se’n necessita un nombre més gran o més petit. Els cartutxos de cel∙lulosa o de fibra sintètica es netegen amb aigua a pressió fins que l’envelliment n’exigeixi la substitució.
Com menor sigui la porositat del cartutx, més qualitat té el filtratge, però més curta és la seva vida. El funcionament correcte es controla mitjançant manòmetres situats a l’entrada i a la sortida del filtre. En aquests filtres no s’hi poden utilitzar coagulants.
La terra de diatomees és una pols blanca d’elevada porositat, que s’obté de restes fossilitzades de plantes marines i que actua com a sedàs per retenir les partícules insolubles que es troben a l’aigua de la piscina.
Els filtres de diatomees són dipòsits cilíndrics o esfèrics en el interior dels quals hi ha suports en forma de plats en paral∙lel, bugies, o plaques verticals buides, recoberts per una tela sobre la qual es dipositen les diatomees formant una capa.
Quan es posa en marxa el flux de l’aigua en el seu interior es forma la precapa de diatomees en tota la superfície dels elements filtrants. En parar el bombeig, les diatomees van al fons del filtre i a cada posada en marxa es repeteix el cicle.
El seu estat de saturació es controla per la diferència de pressió entre l’entrada i la sortida. Quan la velocitat de saturació és molt ràpida cal reposar la càrrega de diatomees.
L’addició de coagulants està contraindicada, ja que es produiria una ràpida saturació del filtre. Aquest tipus de filtre proporciona una aigua de gran qualitat, sempre que el manteniment sigui molt acurat. |
